L’alumnat de 4t d’ESO ha obert la càpsula del temps que havia creat a finals de 6è de Primària. Un gest carregat de simbolisme que uneix el final d’una etapa amb l’inici d’una altra, i que convida a mirar enrere per comprendre tot el camí recorregut.
A dins hi havia records, cartes, dibuixos, objectes i paraules que els infants de fa quatre anys havien deixat per als joves que són avui. En obrir-la, han tornat a llegir com es definien, què els agradava, quins somnis tenien i com era la seva vida aleshores. Entre rialles i emoció, han reconegut parts d’aquells nens i nenes que encara els acompanyen, i també han descobert tot el que han canviat i après pel camí.
Aquesta activitat és molt més que un moment simbòlic: és una oportunitat per prendre consciència del propi creixement personal i col·lectiu. Els ajuda a reconèixer-se com a protagonistes del seu aprenentatge, a valorar les experiències viscudes i a projectar-se cap al futur amb confiança.
Obrir la càpsula del temps és, alhora, un exercici de memòria i de gratitud: un recordatori que cada curs, cada projecte i cada amistat han deixat empremta. És un tancament ple de significat per a una generació que acaba la seva etapa a Voramar i es prepara per obrir-ne una de nova.
